La gastronomia marroquí és molt bona i no gaire cara. Els seus plats principals són fets amb carn o dolços. Els plats tradicionals
són la pastela (pasta de full amb carn de colomí), l'harira (típica durant els dies del Ramadà) i el cuscús, elaborat amb
sèmola, ou, pollastre, xai i verdures diverses.
La baisara o puré de faves, la prenen sovint a la matinada els mariners, i s'amaneix amb un rajolí d'oli d'oliva i comí mòlt.
Els bars i restaurants del Marroc ofereixen també menjar francès, italià i espanyol. El menú consisteix en un entrant, un plat
principal i postres i resulta econòmic. El servei de coberts es cobra a banda.
Altres menjars típics són el tagín (pollastre o xai guisats amb moltes espècies), el djj mahamara (pollastre farcit amb ametlles,
sèmola i panses), el mchoui (carn de xai rostida) i els kab-ghzal (pastissos d'ametlla).
A molts bars de pas es poden menjar kebabs o broquetes, que són molt picants.
La dieta diària del Marroc és molt equilibrada perquè es basa en guisats que combinen els llegums, les verdures i la carn.
Les carns guisades són molt tendres i el seu gust contrasta amb un bon ús de la dolçor de les panses i les prunes, i també de les
ametlles.
Es pot dir que el cuscús n'és el plat nacional, i té una elaboració llarga i complicada. No és res més que
sèmola hidratada al vapor de verdures i carns que al final s'amaneix amb una salsa dolça i una altra picant feta amb sudania (bitxo). Els rostits
de mchoui de xai són excellents i es desfan al tacte i a la boca. Les broquetes a la brasa i la kefta de carn picada són molt gustoses i ideals
quan es va de ruta.
A la zona nord hi ha moltes tapes per influència andalusa: peixet fregit, olives, cloisses, ametlles torrades i molta varietat d'amanides. Totes aquestes
tapes es poden acompanyar amb cervesa Flag o Stork a qualsevol dels bars de Tànger, Tetuan, Asilah, Xaouen o El Hoseima.
Begudes
Al Marroc hi ha lleis molt liberals pel que fa a les begudes alcohòliques. A més, els bars per a turistes són oberts fins a altes hores de la
nit. La cervesa, el vi i l'aigua nacionals són molt bons; i els importats són molt cars.
La beguda nacional del país és el te amb menta, fet amb menta i te verd, i amb molt de sucre. El cafè és molt fort, llevat del de
l'esmorzar. Molts bars cobren a banda el servei de taula i de coberts.
El Marroc té excellents vi de collita, de criança i de reserva. Sembla contradictori que a un país musulmà es produeixi tant de vi,
però l'herència colonial hi va deixar aquest llegat. Vins blancs Special coquillages, rosats, o més aviat grisos Gris de Boulane, i negres
President Oustalet es fan amb deliciós raim cabernet sauvignon. Només se serveixen a establiments autoritzats, molt frequents a les grans ciutats i
a llocs turístics.
Propines
Al Marroc normalment les propines estan incloses en les tarifes dels hotels. Pel que fa als cambrers, perruquers, acomodadors, etc., és habitual donar
propina.
