Assenyada i tranquila, agradable i cosmopolita, plena d'àmplies i florides avingudes, tot en ella sembla més refinat i fins i tot més endreçat que a d'altres ciutats. Un passat històric ric i un clima excepcional posen la cirera al pastís de la capital política i administrativa del regne.
Està envoltada d'acolorides muntanyes i vessants, i, no cal dir, d'harmoniosos jardins de colors tan vius que impressionen fins i tot els gustos més exquisits. Té la universitat més gran del país i està plena de botigues, llibreries, cinemes i teatres. És també la subministradora tradicional del regne de catifes, i s'hi dissenyen les estoretes per a l'oració, amb alguns motius d'origen persa.

És perfecta per descansar i per passejar-hi tranquilament, sense cap pressa, tot contemplant les àmplies avingudes i els edificis públics i ambaixades habituals d'un modern centre polític.
Compta amb un dels centres comercials més grans del nord d'Àfrica, i les botigues de luxe, nacionals i internacionals, normalment són a l'avinguda de Mohamed V, autèntic centre administratiu i comercial de la ciutat nova. També podem trobar-hi establiments de múltiples firmes als barris selectes, com el d'Agdal, especialment concorregut.
També hi ha nombrosos restaurants d'especialitats diferents, així com bars de copes i locals d'espectacles.

Llocs d'interès:
Torre Hassan: És al nord-est de la ciutat, molt a prop del Mausoleu de Mohamed V i a la vora del riu Bou Regreg. És un dels principals llocs de visita obligada a Rabat. Va ser un projecte del sultà almohade Yacub al-Mansour l'any 1197, qui pretenia que fos la mesquita més gran de tot l'imperi marroquí. Inicialment havia de fer aproximadament 80 m d'altura, però finalment va quedar inacabada i tan sols en fa 44. Aquesta famosa torre és "germana" de la Giralda de Sevilla i de la de la Mesquita Kutubia de Marràqueix. El projecte d'aquesta era superar les dues germanes, però sens dubte era massa gran en proporció a la població de Rabat en aquella època i l'obra no es va poder acabar a causa de la mort de Yacub al-Mansur el 1199.
Mausoleu Mohammed V: És molt a prop de la Torre Hassan, però els separen segles de distància. El Mausoleu Mohamed V es va començar a construir l'any 1962 per agrair a aquest sobirà que portés el Marroc a la independència. Més de quatre-cents artesans van colaborar-hi. A l'interior hi ha una gran sala excepcionalment treballada amb gran luxe de detalls. Al centre hi ha la tomba, d'ònix, feta de marfil blanc polit com un autèntic mirall. El sostre està cobert amb teules verdes en honor a la bandera del Marroc.
Alcassaba dels Oudaia: Situada al nord de la ciutat, al peu de la desembocadura del riu Bou Regreg, és un dels llocs recomanats de visita obligada si som de pas a la ciutat de Rabat. L'Alcassaba dels Oudaia és un lloc recòndit on podem passar una bona tarda fora de l'habitual.
Medina: La construcció d'aquesta preciosa medina data del segle XII. Potser la medina de Rabat no és tan gran ni exòtica com la de Casablanca o la de Fes, però a canvi ens permet passejar-hi sense ser destorbats, ja que Rabat és una ciutat més administrativa que turística. Això pot ser un punt a favor nostre si el que volem és conèixer realment una ciutat àrab. A la medina de Rabat podrem parlar amb la gent sense ser-hi assetjats, i sense que la xerrada acabi amb una bona propina.
Palau Reial i muralles almohades: Envoltat per una muralla, el palau està generalment obert al trànsit i ocupa la part sud-est de la ciutat almohade, envoltada de muralles de maons vermells. A l'interior del recinte hi ha una escola, un camp de golf, cavallerisses i apartaments residencials, així com els diferents departaments del govern, les oficines del gabinet, el Consell i la Cort Suprema.
Necròpolis de Chellah: És al sud de la ciutat romana de Sala. Van ser els benimerins els que van edificar aquesta necròpolis el segle XIV perquè els sultans benimerins hi fossin enterrats. A la Necròpolis de Chellah es pot respirar un ambient molt pacífic, amb una gran tranquilitat, i hi podem veure un preciós minaret de rajoles multicolors, que sembla que vigili tot el recinte.